1.Actualizacions dels sistema operatiu
El software de l'ordinador, com tants altres objectes que ens envolten, on està lliure d'errors. Quan Microsoft llança el seu sistema operatiu windows XP i el posa a la venda, aquest funciona correctament segons les proves dutes a terme fins a aquell moment però, passat un temps, quan milions d'usuaris el proven i treballen a diari amb ell, comencen a detectar-se errors que són notificats i que, en el menor temps possible, són corregits mitjançant actualitzacions que posa a disposició dels usuaris la pròpia empresa Microsoft sense cap cost.
Per això, resulta necessari i positiu mantenir el nostre equip actualitzat per evitar-hi intrusions.
Les actualitzacions que posa Microsoft a disposició dels usuaris poden ser descarregades i instal·lades de dues maneres diferents:
-Automàticament: es fa una revisió periòdicament de lloc de windows Update per comprovar si ha actualitzacions.
-Manualment: l'usuari ha de visitar el lloc web de windows Update per comprovar si hi ha actualitzacions i, si escau, descarregar-les i instal·lar-les.
2.Accés a pàfines web segures
Navegar per Internet no presentava problemes de seguretat, però avui dia pot ser tot un problema si, per exemple, volem accedir a comptes bancaris o facilitar el nostre número de targeta en una compra a través de comerç electrònic i no s'adopten les mesures de seguretat adequades.
Algunes recomancions importants que s'han de tenir en compte sòn:
-Mantenir actualitzats el sistema operatiu i el navegador web.
-Instal·lar i mantenir actualitzat un programa antivirus, frewall (tallafocs), antispyware, antispam, antidialers, etc.
-Envitar l'ús d'equips púvlics per accedir a pàgines web en les quals s'hagin de donar dades que requereixin un tracte segur.
-Envitar pàgines web que presentin un risc potencial.
En aquest apartat, en s centrarem a conèixer els requeriments necessaris per accedir a pàgines web segures. El protocol https permet xifrar la connexió i desar la privacitat en l'intercanvi de dades entre el client i el servidor web. Si un servidor web és certificat per verisign con a apte per dur a terme comunicacions segures i xifrades, podrem tenir la seguretat total que el client está comunicant les seves dades a un servidor que diu ser el que és i no a un tercer. Per això, és molt important que qualsevol trànsit d'informació personal es faci mitjançant pàgines https i comprovar que el certificat és d'aquest lloc web.
Les certificats i el protocol https possibititen que els requisits necessaris perquè una transacció comercial per mitjà d'Internet es consideri segura es compleixin. Aquest requisits sòn:
-Autenticar: assegura al navegador que la informació està sent enviada al servidor correcte i que aquest és segur.
-Protocol d'encriptació SSL: aquet sistema és utilitzat per crear claus aleatòries de 128 bits en cada sessió amb la finalitat d'evitar que terceres persones no autoritzades interceptin els missatges.
-Integritat de dades:comprova les dades transferides per assegurar que no són alterades.
4.Software maliciós i fraus en línia. Protecció
S'entén per software maliciós qualsevol programa, document o missatge que pot ser perjudicial per al nostre ordinador, tant per la erdua de dades que ens pugui ocasionar, com per la reducció de rendiment de l'equip i l'ús il·legal que se'n pugui fer.
Alguns exemples d'aquest tipus de software són:
-Virus: programes que s'introdueixen a l'ordinador amb discos.
-Portes del darrere(backdoors o bots): programes que s'introdueixen a l'ordinador i que permeten contror-lo, una vegada infectat, des de l'exterior. Aquest tipus de programes poden modificar i eliminar el contingut dels discos durs.
-Cavalls de troia(troians): programes que s'introdueixen a l'ordinador en instal·lar altres programes sense que l'usuari ho sàpiga, cosa que permet la captura de dades i permet l'atac a l'ordinador infectat.
-Cucs: programes similars als virus que es propaguen mitjançant el correu electrònic a gran velocitat, de manera que congestionen la major part de les xarxes en les quals s'infiltren.
-Programes espia(spyware): programes que recopilen dades sobre les preferències.
-Programari de publicitat(adwarw): programes que s'intal:len a l'equip i que mostren publicitat de diversos productes mitjançant finestres emergents, etc.
-Dialers: programes que utilitzen la línia telefònica per fer trucades a números de tarifes especials.
-Phishing: missatges que intenten aconseguir que l'usuari proporcioni les seves contrasenyes privades.
-Spam: correus elctrònics no sol·licitats, generalment de tipus publicitari.
Aquest tipus de softwarwe és el causant de danys moltes vegades irreparables i de la recollida d'informació confidencial, per la qual cosa és necessari estar-ne protegits. Alguns danys que aquest tipus de software pot provocar són:
-Robatori d'informació personal.
-Pèrdua de la privacitat.
-Robatori de contrasenyes d'acceès a banca electrònica, amb les pèrdues econòmiques.
La manera conm s'introdueix en els equips dels usuaris finals és molt diversa, però actualment és molt comú aprofitar l'enginyeria social.
Les solucions de protecció són complementàries i podriem classificar-les en:
-Antivirus.
-Programes antiespies.
-Tallafocs.
-Antiphishing.
-Tecnologies proactives que detectin software maliciós desconegut.
Algunes recomanacions que s'ha de tenir en compte per evitar riscos són:
-Mantenir l'equip actualitzat, tant els programes de protecció com el sistema operatiu.
-Mantenir-se informat amb notícies relacionals amb el software maliciós.
-Utilitzar el sentit comú i ser cauts.
Tenir instal·lat i actualitzat el millor software de protecció no sempre és suficient.
Algunes de les tècniwues d'enginyeria social més utilitzades són:
-Compres per Internet: pàgines web que ofereixen productes que , una vegada pagats, no arriben mai a casa. Cal comprovar l'existència de l'empressa i obtenir-ne informació legal.
-Loteries falses: es notifica l'existéncia d'un premi que és fals i es demanen dades de comptes bancaris per, teòricament, potar a terme l'ingrés dels diners.
-Pharming: tècnica per portar a terme estafes consistent a manipular d'enganyar-lo i aconseguir que les pàgines web que visiti no siguin realment originals.
-Pescar (phishing): utilitzat per al robatori d'informació. Sol utilitzar noms válids d'empreses, adreces web aparentment correctes, etc. El tipus de phishing més utilitzat és el BANCARI.
-Scam: captació de persones per diferents mitjans (correu electrònic, xats, etc.) per a la realització de treballs des de casa ben remunerats que, finalment, són utilitzats per blanquejar diners d'estafes.
-Web falses: pàgines web en les quals s'aconsegueix informació personal.
5. Certificat digetal. Obtenció i ús
Un certificat digetal és un fitxer que s'instal·la a l'ordinador de qui el sol·licita i que permet identificar-se a Internet, la qual cosa habilita l'intercanvi d'informació amb altres persones i entitats de manera segura.
L'entitat que emet el certificat digital a Espanya per interactuar amb l'Administració Pública és la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT).
Amb el certificat digital, qualsevol persona pot generar documents amb validesa legal, etc. Alguns dels trámits que es poden dur a terme són: la declaració de renda, etc.
dimecres, 25 de març del 2009
dimarts, 24 de març del 2009
TEMA 7-Mitjans socials.Web 2.0
1.Introducció al web 2.0
Les característiques que defineixen el web 2.0 són:
-Concepte de servei
-Control sobre fonts de dades que s'eriqueixen amb l'ús.
-Confiança en els usuaris com a contribuents.
-Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
-Processos descentralitzats i distribuïts.
-Etiquetatge col·lectiu i col·laborador de la informació.
-Software no limitat a un sol dispositiu.
-Interfícies d'usuari, models de desenvolupament i models de negoci lleugers.
Alguns dels serveis més representatius del web 2.0 els podem classificar en les categories següents:
-Es comparteixen recursos: permenten emmagatzemar i descarregar foto, vídeos, adreces, etc.
-Agregadors: permenten agregar notícies i entrades de blocs.
-Xarxes de ràdio i música: comunitat virtuals dedicades a la música.
-Xarxes socials: comunitat virtual en què persones amb inquiatub, aficions o preocupacions similars tenen la possibilitat d'interactuar amb altres persones.
-Wiki: llocs web de col·laboració que poden ser editats per diferents usuaris.
2.Xarxes socials
Alguns de les xarxes socials més importants del móm són:
-Amics: són compostes per usuaris que busquen ampliar el seu cercle d'amistat o trabar parella (Facebook, Orkut, etc).
-Negocis: per a contactes laborals ( Linkedln, Neurona, etc).
-Interessos concrets: hi ha una gran qualitat de xarxes socials dedicades aficions concretes: cinema, música, esports, nevegar per Internet, etc (StumbleUpon, Travellerspoint, etc).
-Altres: xarxes socials mòbils (Twitter), xarxes socials 3D (Second Life), xarxes socials elitistes (A Small World), etc.
3.Compartir i distribuir arxius
Cada dia apareixen nous llocs web i programes especialitzats que utilitzen determinats tipus de xarxes, però mereixen una atenció especial els següents:
-Youtube: servei de transmissió per fluxos de vídeo en línia mitjançat el qual qualsevol persona pot veure i compartir vídeos prèviament pujats per altres menbres.
-Flickr: desenvolupat per Ludicorp inicialment i comprat posteriorment per Yahoo, és un lloc web d'organització de fotografies digitals i de xarxes social.
-Napster: servei de distribució d'arxius de música en format MP3.
-BitTorrent: protocol dissenyat per a l'intercanvi de fitxers entre iguals.
-eDonkey: xarxa d'intercanvi de tota mena d'arxius P2P.
-kazaa: aplicació per a l'intercanvi d'arxius P2P que utilitza el protocol FastTack. És comunament utilitzat per intercanviar música i pel·lícules.
4.Blocs
Un bloc o bitàcola és un lloc web que trata d'un tema determinat, que s'actualitza constantment i que compendia per dares missatges o articles del seu propietari (autor), i hi apareixen sempre en primer lloc els més recents.
La carpeta digital: La carpeta digital és un bloc individual que utilitza l'alumnat per donar a conéixer els seus treballs.
Les característiques que defineixen el web 2.0 són:
-Concepte de servei
-Control sobre fonts de dades que s'eriqueixen amb l'ús.
-Confiança en els usuaris com a contribuents.
-Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
-Processos descentralitzats i distribuïts.
-Etiquetatge col·lectiu i col·laborador de la informació.
-Software no limitat a un sol dispositiu.
-Interfícies d'usuari, models de desenvolupament i models de negoci lleugers.
Alguns dels serveis més representatius del web 2.0 els podem classificar en les categories següents:
-Es comparteixen recursos: permenten emmagatzemar i descarregar foto, vídeos, adreces, etc.
-Agregadors: permenten agregar notícies i entrades de blocs.
-Xarxes de ràdio i música: comunitat virtuals dedicades a la música.
-Xarxes socials: comunitat virtual en què persones amb inquiatub, aficions o preocupacions similars tenen la possibilitat d'interactuar amb altres persones.
-Wiki: llocs web de col·laboració que poden ser editats per diferents usuaris.
2.Xarxes socials
Alguns de les xarxes socials més importants del móm són:
-Amics: són compostes per usuaris que busquen ampliar el seu cercle d'amistat o trabar parella (Facebook, Orkut, etc).
-Negocis: per a contactes laborals ( Linkedln, Neurona, etc).
-Interessos concrets: hi ha una gran qualitat de xarxes socials dedicades aficions concretes: cinema, música, esports, nevegar per Internet, etc (StumbleUpon, Travellerspoint, etc).
-Altres: xarxes socials mòbils (Twitter), xarxes socials 3D (Second Life), xarxes socials elitistes (A Small World), etc.
3.Compartir i distribuir arxius
Cada dia apareixen nous llocs web i programes especialitzats que utilitzen determinats tipus de xarxes, però mereixen una atenció especial els següents:
-Youtube: servei de transmissió per fluxos de vídeo en línia mitjançat el qual qualsevol persona pot veure i compartir vídeos prèviament pujats per altres menbres.
-Flickr: desenvolupat per Ludicorp inicialment i comprat posteriorment per Yahoo, és un lloc web d'organització de fotografies digitals i de xarxes social.
-Napster: servei de distribució d'arxius de música en format MP3.
-BitTorrent: protocol dissenyat per a l'intercanvi de fitxers entre iguals.
-eDonkey: xarxa d'intercanvi de tota mena d'arxius P2P.
-kazaa: aplicació per a l'intercanvi d'arxius P2P que utilitza el protocol FastTack. És comunament utilitzat per intercanviar música i pel·lícules.
4.Blocs
Un bloc o bitàcola és un lloc web que trata d'un tema determinat, que s'actualitza constantment i que compendia per dares missatges o articles del seu propietari (autor), i hi apareixen sempre en primer lloc els més recents.
La carpeta digital: La carpeta digital és un bloc individual que utilitza l'alumnat per donar a conéixer els seus treballs.
dilluns, 23 de març del 2009
TEMA 8 -Microsoft powerpoint presentacions
1. Iniciar i tancar powerpoint
En aquesta unitat aprendrem a utilitzar PowerPOint i , per a això, el pimer que necessiten saber és com iniciar i tancar l'aplicació.
2. La nostra primera presentació
PowerPoint ens ofereix diverses possibilitats per crear una presentació nova:
-Presentació en blanc: crea una presentació a la qual no s'aplaca cap disseny, color, efectes, etc.
-Apartir de la plantilla de disseny: permet crear una presentació a partir d'una plantilla que conté un disseny, fonts, combinacions de colors, etc.
-Mitjançant l'auxiliar de contegut automàtic: crea una presentació de manera guiada per mitjà de diferents preguntes. aplica disseny i estructura en funció del tipus de presentació que vulguem crear.
-Presentació nova a partir d'una existent: crea una presentació que és un còpia d'una altra que ja existeix, i a la qual es prodrà canviar el contingut i desseny sense afectar la primera.
P.189
1.Crea una presentació en blanc. Quntes diapositives es creen? Quins dissenys els pots aplicar?
Es crea una diapositiva, pots aplicar dissenys personalitzats.
2. Crea una presentació a partir d'una plantilla de disseny.
Anar a PowerPoint. Donar-li a la barra d'eines apartat "tareas comunes" i després a "aplicar plantilla de siseño" i després a gafas la plantilla que més tragradi.
3. Utilitza l'Auxiiar i crea l'estructura d'una presentació per informar del progrés i estar d'un projecte.
Vas a "archivos" li donas a "nuevo" i després "asistente para autocontenido". Després surt una finestra lo donas a "siguiente" tota la estona fins que surti "finalizar".
4. Utiliza l'Auxiliar i crea l'estructura d'una presentació per mostrar les vendres d'un producte o servei.
Donen a "asistente para autocontenido" i li donas a la partat de "ventas y mercadotecnia" i vas donan a "siguiente" tota la estoma fins que surti "finalizar".
5. Quins passos se segueixen en els exercicis 3 i 4? Són els mateixos ? Hi ha deferències entre les presentacions creades? Quines?
La reposta esta en el sercicis 3 i 4.
4. Finestra de treball de PowerPoint
a)Barra de títol: s'hi diferencien tres parts: el menú de control de finestra, en la seva part central, el nom de l'aplicació amb la qual estem treballant més el nom de la presentació amb la qual s'esta treballant entre claudàtors.
b)Barra de menís: dóna accés a totes les funcions que ofereis PowerPoint.
c)Barra d'eines: permeten accedir de manera ràpida a les funcions més utilitzades en PowerPoint.
d)Barra d'estat: mostra informació sobre la presentació.
e)Barra de desplaçament: permeten el desplaçament vertical i horitzontal per la diapositiva activa en l'àres de treball.
f)Subfinestra de modes de treball: permet canviar entre dos modres de treball diferents:
-Mode esquema: mostra el títol i text de les diapositives.
-Mode diapositives: permet visualitzar les diapositives com una sèrie d'imatge.
g)Àrea de treball: és la part central de la pantall en la qual es visualitza ii es treballa amb la diapositiva.
h)Regles: es mostren en la part esquerra i superior de l'àrea de treball, s'utilitzen per mostrar i ajutar de manera previsa la mida dels objectes.
j)Subfinestra de notes: situada sota l'àrea de treball, permet afegir notes.
5. Treball amb diapositives
A partir d'aqui veurem algunes de les opcions que ofereix Powerpoint per adaptar les presentacions a les necessitat que tinguem.
En aquesta unitat aprendrem a utilitzar PowerPOint i , per a això, el pimer que necessiten saber és com iniciar i tancar l'aplicació.
2. La nostra primera presentació
PowerPoint ens ofereix diverses possibilitats per crear una presentació nova:
-Presentació en blanc: crea una presentació a la qual no s'aplaca cap disseny, color, efectes, etc.
-Apartir de la plantilla de disseny: permet crear una presentació a partir d'una plantilla que conté un disseny, fonts, combinacions de colors, etc.
-Mitjançant l'auxiliar de contegut automàtic: crea una presentació de manera guiada per mitjà de diferents preguntes. aplica disseny i estructura en funció del tipus de presentació que vulguem crear.
-Presentació nova a partir d'una existent: crea una presentació que és un còpia d'una altra que ja existeix, i a la qual es prodrà canviar el contingut i desseny sense afectar la primera.
P.189
1.Crea una presentació en blanc. Quntes diapositives es creen? Quins dissenys els pots aplicar?
Es crea una diapositiva, pots aplicar dissenys personalitzats.
2. Crea una presentació a partir d'una plantilla de disseny.
Anar a PowerPoint. Donar-li a la barra d'eines apartat "tareas comunes" i després a "aplicar plantilla de siseño" i després a gafas la plantilla que més tragradi.
3. Utilitza l'Auxiiar i crea l'estructura d'una presentació per informar del progrés i estar d'un projecte.
Vas a "archivos" li donas a "nuevo" i després "asistente para autocontenido". Després surt una finestra lo donas a "siguiente" tota la estona fins que surti "finalizar".
4. Utiliza l'Auxiliar i crea l'estructura d'una presentació per mostrar les vendres d'un producte o servei.
Donen a "asistente para autocontenido" i li donas a la partat de "ventas y mercadotecnia" i vas donan a "siguiente" tota la estoma fins que surti "finalizar".
5. Quins passos se segueixen en els exercicis 3 i 4? Són els mateixos ? Hi ha deferències entre les presentacions creades? Quines?
La reposta esta en el sercicis 3 i 4.
4. Finestra de treball de PowerPoint
a)Barra de títol: s'hi diferencien tres parts: el menú de control de finestra, en la seva part central, el nom de l'aplicació amb la qual estem treballant més el nom de la presentació amb la qual s'esta treballant entre claudàtors.
b)Barra de menís: dóna accés a totes les funcions que ofereis PowerPoint.
c)Barra d'eines: permeten accedir de manera ràpida a les funcions més utilitzades en PowerPoint.
d)Barra d'estat: mostra informació sobre la presentació.
e)Barra de desplaçament: permeten el desplaçament vertical i horitzontal per la diapositiva activa en l'àres de treball.
f)Subfinestra de modes de treball: permet canviar entre dos modres de treball diferents:
-Mode esquema: mostra el títol i text de les diapositives.
-Mode diapositives: permet visualitzar les diapositives com una sèrie d'imatge.
g)Àrea de treball: és la part central de la pantall en la qual es visualitza ii es treballa amb la diapositiva.
h)Regles: es mostren en la part esquerra i superior de l'àrea de treball, s'utilitzen per mostrar i ajutar de manera previsa la mida dels objectes.
j)Subfinestra de notes: situada sota l'àrea de treball, permet afegir notes.
5. Treball amb diapositives
A partir d'aqui veurem algunes de les opcions que ofereix Powerpoint per adaptar les presentacions a les necessitat que tinguem.
diumenge, 22 de març del 2009
TEMA 9 -Disseny de pàgines web
1- Introducció
La World Wide Web (WWW), o simplement Web, és una teranyina mundial de documents d'hipertext, enllaçats entre ells mitjançant hipervincles i accessibles des de qualsevol lloc amb independència d'on estiguin ubicats.
El llenguatge utilitzat per crear aquets documents d'hipertext és HTML, el qual es basa en una sèrie de marues o etiquetes que especifiquen i delimiten l'estructura i continguts d'aquests documents (o pàgines web).
Les pàgines web són documents de text sense format, que poden ser creades amb qualsevol editor de textos introduint simplement el codi HTML, directament i, finalment, desant l'arxiu amb extensió htm o html.
2- Treballar directament amb codi HTML.
El llenguatge HTML es basa en marques o etiquetes que permeten definir els documents d'hipertext o pàgines web.
Les etiquetes HTML delimiten parts de la pàgina web, i aquestes s'escriuen trencadesentre símbols. Per exemple: , , ,
, , etcètera.
En un document HTML es distingueixen dues parts principals: la capçalera, que és compresa enr les etiquetes i i indica dades sobre el document que no es visualitzen, i el cos del document, que és comprès entre les etiquetes i i inclou tot allò que el navegador visualitzarà en obrir el document.
3- Editor visual de pàgines web NVU
Treballar amb codi HTML directament pot ser molt complicat, per solucionar aquest problema i fer més ràpid el desenvolupament de pàgines web, apareixen els editors web visuals, que permeten incloure tot tipus d'elements sense tenir que escriure tots el còdis HTML, ja que automàticament va generant els codis necessàris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
